L’ACTIVITAT ECONÒMICA

-Unitat 1-

-ÍNDEX

1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS:

1.1 L’economia

1.2 Els béns econòmics

1.3 La producció de béns al llarg de la historia

2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS

2.1 Els factors de producció

2.2 Els sectors econòmics

3. ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL

3.1 Els agents econòmics

3.2 El món laboral

3.3 El problema de l’autor

3.4 El sector públic

4. SISTEMES ECONÒMICS

4.1 L'economia de mercat

4.2 L’economia centralitzada

4.3 El sistema mixto

5. INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS 

5.1 Els indicadors econòmics 

5.2 Els indicadors socials

NECESSITATS I BÉNS ECONÒMICS

1.1 Economia

Definició economia: Ciència que estudia les activitats que fan les persones per tal de

satisfer les seves necessitats. No és una ciència com la física o la química, sino una ciència

social que estudia com els éssers humans cooperen a l'hora de produir i intercanviar béns

i serveis.

 

Disseny gràfic d'economia

1.2 Els béns econòmics

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir. Béns lliures il·limitats/molt abundants. Exemples: sol i aire. Béns econòmics escassos: tenen preu. Per tal d’obtenir-los cal seguir aquestes tres pautes:

• Producció: Combinació de diferents factors per tal d’obtenir els béns o serveis enriquits.

• Distribució: Fer arribar els béns produïts als seus consumidors.

• Consum: Última etapa en que les persones consumeixen béns o utilitzen els serveis que satisfan les seves necessitats.

1.3 La producció de béns al llarg de la història

Els paleolítics vivien del que el medi els oferia. Caçaven, pescaven, la recol·lecció de fruits… Els estris eren bàsics, amb pedres, ossos i fusta. 

Fa 10000 anys es va produir la revolució neolítica: Es van desenvolupar la ramaderia i l’agricultura, que eren activitats econòmics que podien fabricar eines més completes. Van aparèixer els artesans per intercanviar-los. Lentament, tot el que es fabricava va anar adquirint un disseny i tècnique smés elevades, de manera que podien obtenir productes excédents, més dels que podien produir. 

Evolució humana

Segona Gran Revolució Econòmica: s. XVIII a la Revolució Industrial. La Gran Bretanya va tenir una gran difusió molt ràpida. La industrialització es va caracteritzar per l’ús de noves fonts d’energia  i de màquines que els van facilitar el temps a l’hora de produir. També va canviar l’organització del treball i el model de la societat.

2. Els factors de producció i els sectors econòmics

2.1 Els factors de producció

Els factors de producció son necessaris per produir béns i serveis: 

Els recursos naturals son per molts bens, son necessaris en les matèries primeres que ofereix la natura. 

Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i no renovables. 

El treball és fonamental per a l’economia ja que sense els humans no es pot entendre la producció de béns. La majoria de la població treballa a empreses o per sector públic. Però també hi han treballadors autònoms. 

Bitllets i monedes

El capital es una factor de producciò que esta constituit per immobles. per les màquines i eines i també pels diners que inverteixen. El capital pot ser: 

            El capital físic fa referència a tots els elements materials, com ja indica el

seu nom.

            El capital humà és la qualificació, el coneixement, la formació i

l'experiència.

            El capital financer son els diners que es disposa per adquirir el capital físic. 

2.2 Els sectors econòmics

Hi han tres grans sectors economics que es distribueix la població. 

Sector primari: activitats econòmiques relacionades amb l'extracció de béns i recursos del medi físic. 

Sector secundari: activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries en

productes manufacturats. 

Sector terciari: activitats econòmiques relacionades amb els serveis i aplega activitats tan diverses com

el comerç, els transports, les comunicacions, les finances, el turisme, l’hosteleria, la sanitat,

l’ensenyament, etc.

Esquema del sector de producció

3.  Els agents econòmics i el món laboral

Els agents econòmics son aquells que porten les activitats econòmiques que consisteixen en la

producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus:

Les famílies son unitats econòmiques de consum que utilitzen els recursos econòmics deprocedència dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis. Formades per una o més persones.

Les empreses son els agents de producció i distribució de béns i serveis. Dos tipus d’empreses privades. 

L’empresa individual es el propietari de l’empresa, es una sola persona que la controla.

L’empresa col·lectiva es d’un grup de socis que en comparteixen la propietat de manera proporcional.

L'estat. El sector públic: Aquestes empreses que dempenen de l’estat, generalment es dediquen a serveis

bàsics o sectors com l’energia i les comunicacions. aquestes empreses es financen mitjançant els

impostos que paguen les famílies i les empreses privades. 

Esquema agents econòmics

3.2 El món laboral

La població activa es la que treballa i exerceix una activitat remunerada, i la que està en disposició d’incorporar-se al mon del treball i busca feina. La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho o bé no pretén fer-ho en un moment determinant. 

Dibuix representatiu de l'apartat

El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. Prové de empreses ie el sector públic que necessiten mà d’obra per dur a terme les seves activitats. El mercat laboral es força rigid, és a dir, no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limitada.

3.3 El problema de l’atur

Uns dels problemes econòmics i socials més importants són la pèrdua de feina o la impossibilitat de trobar-ne. L’atur afecta als joves sense experiència laboral i a les dones i les persones majors de 45 anys. També els ho pot resultar dificil a les persones amb poca formació acadèmica o professional. Això es pot mesurar amb la tasca d’atur, que és el percentatge de les persones que no treballen. és un indicador de l'evolució del mercat laboral.

Gràfic: Evolució de l'atur

3.4 El sector públic

Les funciones del sector públic tenen una gran importància en l’activitat econòmica:

• Estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica, tan pública com privada.

• Presta serveis públics que generen molts llocs de treball.

• Promou l’activitat econòmica amb la construcció d’infraestructures, equipaments...

• Atorga subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica del sector privat.

• És consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produits pel sector privat.

Dibuix representatiu del sector públic

4. Sistemes econòmics

El sistema econòmic és el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que

satisfan les necessitats. Actualment hi ha dos models: el capitalista (economia del mercat) i el socialista

(economia centralitzada).

4.1 L’economia del mercat

El model capitalista és el sistema més estès a l’actualitat. Les característiques són:

• Propietat privada dels mitjans de comunicació.

• Bàsicament l’Estat intervé molt poc en els afers de govern.

• Les lleis de l’oferta i la demanda regulen la producció i els preus.

• L’objectiu de tota aquesta activitat econòmica és treure quan més millor.

    Dibuix: Organització dels diners

4.2 L’economia centralitzada 

El model socialista va ser un èxit a la Segona Guerra Mundial, però actualment està en crisi. A més, molts països s’utilitza a l’economia del mercat. Però encara és seguit per estats com Cuba, el Vietnam, la Xina i Corea del Nord. Es caracteritza per:

Dibuix de l'economia centralitzada

• L’estat és el propietari dels mitjans de producció.
• La propietat privada pràcticament no existeix.

• L’estat és el que decideix que fer amb les activitats econòmiques.

4.3 El sistema mixt

El sistema capitalista tot i ser el majoritari, canvia entre països en funció del nivell d'intervenció de l'Estat en l'economia. A la majoria de països capitalistes, l’Estat ajuda amb la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.

Dibuix representatiu el sistema mixt

5. Indicadors econòmics i socials 

5.1 Els indicadors econòmics

Faciliten en la visió del futur de l’economia del país. Els més importants són:

Producte interior brut (PIB): Valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. El PIB per

habitant s’obté dividint el PIB d’un Estat per la seva població.

Producte nacional brut (PNB): És el valor del PIB quan li restem la part generada pels estrangers

presents al país. A més s'ha sumat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.

Índex de preus dels consums (IPC): Es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com

evoluciona el cost de la vida: aliments, vestimenta, sanitat, ensenyament…

Inflació: L'augment dels preus dels productes.

Dèficit públic: Excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.

Deute públic: Conjunt de deutes que l'Estat ma té amb els particulars o altres estats.

Indicadors econòmics

5.2 Els indicadors socials

Són una sèrie de dades on es pot mesurar aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i reflecteixen les situacions econòmiques d’un país. Poden ser tan aspectes demogràfics con educatius, sanitaris… Alguns exemples d’aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, esperança de vida, l'índex d'escolarització, el nombre de metges i llits d'hospital per cada 1000 habitants, i la despesa pública en salut, educació i recerca.Alguns índex agrupen algunes variables.

Dibuix representatiu dels indicadors socials